Les fotografies familiars, la joia de la corona

Els documents més llaminers dels arxius familiars són les fotografies. Són fàcilment interpretables, fidels comunicadores del passat, i ens fan conscients del grans canvis que ha sofert la nostra societat en els últims cent anys. Gràcies a una conjuntura astral favorable que no sé explicar, l’any 2016 ha estat especialment fructífer per a la conservació i difusió d’aquests tipus de documents.

Ja he comentat en altres entades d’aquest blog l’èxit d’iniciatives com ENAF de Cruz Espinosa, Arxiu familiar de Tàrrega i Finestres de la memòria a un barri de Barcelona, destinades a formar col.leccions de fotografies, assegurant la seva pervivència i difusió. Per altra banda moltes pàgines de Facebook i Instagram actuen de catalitzador i fan emergir fotografies del fons dels calaixos domèstics, que algun usuari sempre recollirà.

Altres iniciatives són els tallers professionals adreçats als propietaris dels fons perquè les famílies tinguin la formació i les eines per organitzar i conservar el seu patrimoni fotogràfic. És tan gran el camp d’acció! La tasca és necessària i fins i tot urgent per evitar la desvaloració i pèrdua dels fons.

L’arxivera Susanna Muriel realitza una feina de divulgació dirigida a l’organització, classificació i documentació de les fotografies familiars, amb conferències com Organització i conservació d’arxius familiars pronunciada a la Biennal de Fotografia de Palafrugell al 2016, o el taller de quatre hores Mirar entre línies l’arxiu familiar, impartit a l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, al Forum Fotogràfic de Can Basté de Barcelona i a l’Arxiu Port de Tarragona el 2016. També ha portat aquestes activitats a la Escuela de Arte de Huesca el 2016.

El fotògraf Ricard Martínez amb qui col.labora Muriel  han impulsat una altra modalitat de difusió ben interessant, la refotografia, un gènere que consisteix a donar vida a les fotografies antigues tornant al mateix punt geogràfic en què es van fer, per prendre una nova fotografia que s’integra amb l’anterior: mireu més imatges a la seva web i de seguida ho entendreu:

refogrfia
Mirador del Turó de la Peira. Refotografia de Ricard Martínez http://www.arqueologiadelpuntdevista.org

En mútua col.laboració – al alimón, com diuen ells-, Martínez i Muriel ofereixen un taller d’organització de l’arxiu fotogràfic i de refotografia anomenat Del record a la mirada com els celebrats el 2016 a l’Arxiu Històric de Lleida o al Centre Cívic Golferichs de Barcelona o a les XIV Jornades Imatge i Recerca de Girona.

En tercer lloc, destaco la iniciativa del fotògraf Dídac Cortina, dirigida a difondre els mètodes de conservació, digitalització i emmagatzematge de les fotografies familiars. Va organitzar el 2015 un breu curs de quatre hores a Granollers, a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, i des de 2014 imparteix el taller Com digitalitzo el meu arxiu familiar? a la seu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (propera edició el 24 i 25 de febrer de 2017).

Ens felicitem de tan bones iniciatives. Els arxivers hem de fer aquest treball de camp: sortir de les oficines i trobar-nos amb els fons vius contemporanis, que fan una vida inestable lluny dels plàcids prestatges la institució. Les fotografies, com són maques i precioses, ja tenen qui les defensi; però encara queda per donar camí a totes les altres tipologies documentals que es troben als arxius familiars.

Afegeixo a posteriori un últim paràgraf per adreçar-vos a un saberut article de Daniel Venteo d’abril de 2017 sobre el patrimoni fotogràfic de les famílies, que considera “un patrimoni cultural en emergència”, amb un recorregut per totes les iniciatives públiques i privades a Catalunya per la seva conservació, i amb moltes anècdotes i experiències que fan pensar. Citant el fotògraf Jordi Baron, explica com és d’especial i únic aquest patrimoni: “Els fotoreporters són professionals i per tant es desvinculen del vincle de l’experiència pròpia o familiar i fan les fotos per a tercers: el destinatari és el públic. El fet meravellós de les fotografies domèstiques, o dites ara vernacles, és la finalitat per a la qual van ser creades: no tenen cap pretensió, són d’ús familiar i privat”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s