Volem un decret per als arxius familiars

Segons la llei de Patrimoni Cultural Català 9/1993, els fons personals o familiars de més de cent anys formen part del patrimoni documental català: “Integren el patrimoni documental de Catalunya [entre d’altres] els documents de més de cent anys d’antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona física” (article 19). Aquest documents són patrimoni cultural en sentit ampli, “béns relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llurs valors […] mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures” (article 1).

Si els documents que tenim a casa formen part del patrimoni documental català, llavors estan subjectes a la llei 10/2001 de gestió d’arxius i documents, que pel que fa als arxius privats contempla dos actuacions. La primera es dirigeix a promoure que aquests arxius estiguin controlats, inventariats, en condicions d’integritat i conservació, i accessibles als investigadors (article 13). Ara be, l’administració es limitaria a la inspecció de que es compleixen aquestes condicions. Encara més, si el propietari no té cura del seu arxiu, pot ser obligat al seu ingrés en un arxiu públic “a fi de garantir la preservació de llurs valors i assegurar el compliment de llur funció social“. La segona actuació consisteix a regular en quines condicions un arxiu privat pot ser dipositat en un arxiu públic, que queda autoritzat encara que no obligat a tractar-lo i difondre’l.

Tot i les bones intencions, i tenint en compte que el concepte d’arxiu privat és molt ampli i acull també els arxius eclesiàstics i els d’entitats jurídiques, el resultat pràctic d’aquesta llei de cara al propietari d’un arxiu familiar és decebedor. La llei ocasiona al propietari deures i obligacions però no contempla cap ajuda ni incentiu: només deixa la porta oberta al dipòsit del fons familiar en un arxiu públic. El següent pas, per que sembla segons les línies prioritàries publicades per Subdirecció d’Arxius el 2015, serà la definició dels criteris que han de regular l’adquisició de fons d’arxiu (àmbit 3).

Com es pot deduir, anem molt endarrerits. Caldria una concreció de les maneres com el Departament de Cultura pensa actuar de manera positiva, no només amb inspeccions, per la conservació, tractament i difusió del arxius familiars que són patrimoni documental.

Volem un decret dedicat als arxius familiars. Una definició del què és un arxiu familiar i les seves tipologies. Una oficina pública que se n’ocupi, amb local, personal i eines com webs i repositoris digitals. Un programa d’actuació referent al cens, conservació, tractament i difusió, sobretot establint amb claredat l’itinerari que han de seguir els propietaris d’aquests arxius. Una previsió dels mitjans per facilitar realment el tractament dels fons, com un programa de formació, la cessió de material de conservació i fins i tot subvencions per a intervencions tècniques. Uns al·licients per fomentar la participació en el programa.

Ja sé que haurem d’esperar mil·lennis per veure aquest decret, que el Departament de Cultura te sobre la taula molts altres temes també molt importants… Però només hi arribarem si iniciem el camí. Així que posem-nos-hi!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s