Fem memòria a la Biblioteca de Catalunya

En teoria els arxivers treballem amb documents en l’àmbit de la seva creació i els bibliotecaris amb documents col·leccionats o quan ja són obra impresa. Però sovint ens trobem en els espais d’intersecció. Una biblioteca pot conservar documents d’arxiu, com manuscrits i fons personals i familiars, o un arxiu pot ingressar un fons privat que te una biblioteca annexa.

L’ambiciós projecte Memòria Digital de Catalunya, impulsat per les universitats de Catalunya (CSUC) i la Biblioteca de Catalunya (amb el recolzament del Servei de Biblioteques i la Subdirecció General d’Arxius i Museus), posa a l’abast de tothom la còpia digital de milions de documents de tota mena (fotografies, llibres, manuscrits, mapes, revistes, etc), la majoria procedents de les biblioteques catalanes, però també d’altres entitats que hi volen col.laborar. En el seu conjunt, amb els seus motors de cerques i les connexions amb altres repositoris com Europeana o Viquipèdia, el portal MDC acompleix amb escreix el seu objectiu de fer visible i accessible el patrimoni documental català.

La intersecció amb els arxivers no rau només en el fet que dins el MDC hi figurin documents propis d’arxiu, sinó també en l’esforç de captació de documentació privada familiar, a través del projecte Fem memòria. Qui tingui documentació privada antiga pot oferir-ne una còpia digital per ser publicada al MDC. La idea és genial, permet al ciutadà compartir traces de la història familiar alhora que es difon un patrimoni documental català que quedaria amagat en l’àmbit domèstic. Aquest projecte te la virtut que no només està obert a la ciutadania, sinó que la fa protagonista.

Ara be, des del punt de vista de l’arxivística, també te limitacions: Què se’n fa de l’original?; no es resol el problema de la conservació, només el de la difusió. Per això el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) que coordina el projecte sempre oferirà als donants la possibilitat d’ingressar els documents en una biblioteca o arxiu.

Per altra banda, la idea funciona be si el ciutadà només posseeix un document solt; però si el document forma part d’un fons, se’l segrega del seu context? El document perd sentit i es converteix en anècdota si no està recolzat pels altres documents del fons. I la descripció que reben els documents no és la pròpia dels documents d’arxiu sinó que s’homologa a la de les obres impreses.

Considero aquest projecte una temptativa del que caldrà construir en el futur: un repositori públic de fons privats, amb una descripció on consti la relació de cada document amb la resta del fons, on la imatge digital no sigui prescriptiva, i on consti el lloc (sigui públic o privat) on es desen els documents originals.

Està molt be apoderar els ciutadans i donar-los un canal per comunicar el seu tresor documental; però aquí se’ls demana a bocinets i se’ls dóna les gràcies amb la boca petita, perquè el servei no és complert.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s