Genealogia i arxius familiars

Ara que està tan de moda i per fi tan valorat l’estudi genealògic familiar, convé puntualitzar alguna cosa en referència al paper que hi fan els arxius familiars.

Es presuposa en qui afronta la feina de traçar la seva genealogia uns valors humanístics distants de l’individualisme i utilitarisme de la nostra societat. Diguem que el genealogista ha trobat un espai personal, un espai cultural, un espai transgeneracional on pot desenvolupar-se millor com a persona i integrar-se en una societat particular, la de la seva família en sentit ampli i diacrònic (i també en la penya dels bojos per la genealogia, amb qui comparteix coneixements i troballes).

El desenvolupament de l’arxivística és un gran aliat d’aquestes persones, perquè els arxius públics i també els eclesiàstics tenen clar que el que dóna sentit a la seva tasca és el servei, posar les dades en fàcil disposició per a la consulta. La xarxa d’internet és l’altre gran aliat, el canal per on sovint circulen les informacions genealògiques, perquè evita molts desplaçaments i redueix la inversió de temps.

Però el principal principalíssim aliat de la genealogia són els arxius familiars. Els papers familiars aporten coneixements i punts de vista que cap arxiu públic serà capaç de donar. A través de l’arxiu familiar coneixem la família vista des de dins, mentre que els arxius civils i eclesiàstics ens donen dades segons l’interès de l’administració pública. Hi ha fets de la vida familiar com l’adquisisció o venda de propietats, plets judicials, els canvis d’estat civil… dels que podrem trobar constància a un arxiu públic. Però el tarannà i la perspectiva de les persones en la seva vida, amb els seus daltabaixos i alegries, només queden reflectits en les seves cartes, fotografies, producció creativa, memòries, arbres genealògics…, unes tipologies documentals pròpies i exclusives dels arxius familiars.

Cert que no totes les famílies conserven papers familiars, perquè abans només les famílies riques tenien la motivació de fer l’arxiu: demostrar els títols de propietat de les possessions heretades. És una gran mancança.

En aquest sentit, el moment de la recerca genealògica pot ser il.luminador, una oportunitat per als investigadors d’adonar-se del valor dels seus papers familiars com un lligam amb els avantpassats i amb les generacions futures, i de decidir-se a iniciar l’arxiu familiar. Tornem a parlar de valors, d’humanisme, de cultura: de construir-nos un espai habitable i amb sentit.

En resum i posant les coses a lloc, la font més útil i preuada per al coneixement de la història familiar són sempre els papers de família, si els tenim. I la consulta als arxius civils i eclesiàstics supleix per a la gran majoria de famílies la manca d’arxiu familiar.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s