Iniciar l’arxiu familiar

Com ens agradaria tenir més papers antics de la família per coneixer millor els avantpassats: la vida que feien, com afrontaren determinats moments històrics, quins gustos tenien… El fet, però, és que conservem ben poca cosa. Quina sort tenen altres famílies, que per la seva antiga bona posició social o econòmica, o per l’activitat pública destacada d’algun avantpassat, tenen un arxiu familiar on trobar les arrels.

Però mai és tard per començar! En dues generacions, ja podem tenir un arxiu familiar. Suggereixo dues accions que podem realitzar immediatament. Una és posar per escrit la tradició oral de la família. L’altra és estructurar el propi arxiu personal i convertir els pocs papers antics que tinguem en un arxiu familiar.

Potser tenim només quatre papers d’avis i besavis, sí, però tenim un altre tresor, que és la tradició oral de la família. Els vells de casa, o els de famílies emparentades, han viscut episodis familiars de quaranta o cinquanta anys enrera que ara són història.  A més a més, els vells de casa van sentir explicar històries als seus vells, de manera que el que saben potser fa cent anys que va passar. Tot això són el que vulgarment diem “les batalletes del vells”, que no ens interessen gens de joves i per les que ens delim quan ens fem grans.

Posa’t avui mateix davant l’ordinador i escriu tot el que recordis. Fes-te una llisteta de les persones de la família, propera o llunyana, que poden saber més que tu. Traça’t un pla per visitar-les amb una caixa de xocolates i una llibreta. Fes llargues converses amb elles, sense pressa, i apunta’t tots els records i anècdotes. Redacta la història, de nou al teu ordinador, afegint tots els grans capítols i petits detalls que no havies escrit. Procura fer una història coral, explicant les diferents versions dels fets, respectant els diferents punts de vista d’unes persones o altres. Sigues honest.

Moriran els vells i s’emportaran amb ells les històries, però quedarà el teu escrit, diguem-li Memòries familiars, pel que seràs recordat durant generacions. Difícilment els teus descendents se’n desfaran, de manera que hauràs començat l’arxiu familiar: al menys ja existeix un document fundacional!

La segona acció que podem fer immediatament és reunir qualsevol paper de pares i avis: cartes, fotos, receptes de cuina, cartilles, passaports, títols, llibres, partitures, pintures, anotacions aparentment insignificants, escriptures notarials, documentació mèdica, documentació d’antics negocis… Aquests papers, aparentment humils, esdevindran el nucli de futures aportacions que d’una manera o altra aniran arribant. Caldrà fer-ne el tractament arxivístic: revisar l’estat de conservació, decidir la classificació, instal.lar-los i ordenar-los i explicar l’arxiu a la família.  Un cop estructurats ja no són “papers”: voilà, ara ja tenim un petit arxiu familiar amb els ets i uts.

Lligada a aquesta recopilació de documents antics, hem d’endreçar els papers que nosaltres mateixos generem i utilitzem, per convertir-los en un arxiu personal comprensible i amb valor. Es tracta de reunir la paperassa dispersa en diferents llocs de la casa o del negoci, i endreçarlos en caixes segons una classificació prèvia, havent llençat abans a les escombreries tota la paperassa inútil que no parla de nosaltres i de la nostra activitat. Si tot va be, el dia de demà aquest arxiu personal quedarà integrat en l’arxiu familiar.

L’arxiu familiar ja no és cosa de famílies riques, és cosa de persones amb valors humanístics que se senten part d’una cadena familiar i en són respectuoses.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s