Difusió dels arxius familiars amb noves tecnologies

Durant desenes i centenars d’anys el millor que podia passar a un fons familiar era… això, passar d’una generació a una altra sense gaires entrebancs. Ara però els temps han canviat i és el moment que aquests papers surtin de l’armari, mostrin les seves belleses i siguin protagonistes dins la nostra història familiar i social.

El motiu és clar i irrefutable: les noves tecnologies ens donen l’oportunitat de fer una magnífica difusió del fons a un públic molt ampli. La digitalització, la formació de bases de dades digitals, la publicació en la xarxa, la creació de documents audiovisuals, les noves possibilitats de trobar  documentació relacionada… Tot se’ns posa de cara per crear productes culturals a partir dels fons familiars, i divulgar nous aspectes de la nostra identitat col.lectiva fins ara amagats.

Un exemple del que es pot fer a partir de l’arxiu familiar és el preciós audiovisual dissenyat i dirigit per Josep Rovira per TV3 l’any 2012, Papers personals, emès el 20 d’abril de 2014. En aquest programa de Sense Ficció es recreen les vicissituds i l’època en què van ser escrits uns dietaris personals d’alguns propietaris de masos. El resultat és espectacular, una aportació a la història de Catalunya feta des de dintre, des de les vivències de les persones que ho expliquen. Disfruteu-lo!

tv3 masia

Per altra banda les xarxes socials instagram, twiter i facebook ens han posat fàcil i agradable mostrar i compartir les fotografies de pares i avis, sovint des del XIX, dels arxius familiars. Iniciatives com ENAF en l’àmbit català per Adrian Cruz Espinosa, “Arxiu familiar” de Natalia Lloreta i Jesús Vilamajor, en el de Tàrrega, i Finestres de la memòria del barri Dreta de l’Eixample de Barcelona han tingut gran èxit pels milers de fotografies i filmacions rebudes, de manera que s’han format interessants arxius d’interès social amb la cooperació de tots i fins i tot han permès una exposició col.lectiva en paper.

Una web  familiar manté cohesionades i comunicades famílies extenses, i permet compartir documents dels fons familiars, textuals i fotogràfics, elaborar col.laborativament biografies, relats, genealogia, xatejar, opinar…Un exemple ben pensat és  www.familiavidalquadras.com.

Anuncis

Com tractar l’arxiu familiar

Ens han demanat orientació sobre què fer amb l’arxiu familiar. Què fer? Quatre coses:

1.En parlem amb el propietari i fixem un dia per examinar la documentació.  Farem un informe de l’estat del fons i les seves necessitats, que pot orientar el propietari per decidir l’actuació convenient. També es pot incloure un diagnòstic del valor cultural i econòmic del fons, i  de les seves possibilitats d’explotació.

2.La primera actuació tècnica ha d’anar dirigida a la conservació, si l’estat dels documents ho precisa. Pot ser cal una restauració dels documents malmesos (cosit, neteja, humidificació, desacidificació, etc.). O pot ser n’hi ha prou amb una acció de protecció (reinstal·lació en caixes i carpetes de conservació i revisió de les condicions ambientals de temperatura i humitat, per assegurar la conservació a llarg termini)

3.El tractament pròpiament arxivístic s’adapta a les necessitats del propietari. Hi ha diferents graus possibles d’aprofundiment en el tractament del fons, i cada actuació implica primer les anteriors.

És bàsica la definició del fons (identificació, nom del productor, resum del contingut, establiment de les dates, descripció dels seus valors…): és una identificació clara i unívoca del fons i del seu contingut, una actuació mínima, necessària i prèvia.

El nucli del tractament és la classificació i catàleg: identificació de les sèries en què s’ha format el fons, i confecció del quadre de classificació; això permet tenir el fons organitzat i comprensible.

La guinda és l’inventari o descripció detallada de cada document, que serveix per tenir el fons totalment controlat

4.La difusió i creació de continguts té molt a veure amb l’interès cultural del fons, les necessitats de la psicologia familiar i la tipologia de la documentació. Hi ha moltes possibilitats. Per exemple, crear una web familiar amb selecció i digitalització dels documents que es consideri més importants, d’accés restringit o parcialment públic, amb o sense benefici econòmic; és molt útil per a famílies extenses. Normalment es  comença per la digitalització de la col.lecció fotogràfica que té un gran poder comunicatiu.

O be crear relats, com un article a la Viquipèdia que permet difondre públicament un resum de la història de la família o de les biografies dels seus personatges preeminents. O més interessant encara, crear una biografia o història familiar, un relat històric en format escrit o audiovisual, que  implica complementar la informació del fons amb investigació a altres arxius, i és molt útil per la psique familiar perquè omple llacunes de coneixement.

 

Els arxius familiars surten de l’armari

ENAF surt avui a la Vanguardia. Després d’aplegar milers de fotos procedents d’arxius privats familiars, cedides pels seus propietaris i custodis, a través de instagram, twiter i facebook, i de la seva web, es mereixia aquest reconeixement.  No només ha fet ben visibles el mon dels arxius a la xarxa, sinó que també ha donat visibilitat als arxius familiars, verdaderes joies documentals que romanen dignament marginades dins dels armaris dels “tresors” de les famílies.

La nostra experiència ens indica que treure els arxius familiars a la llum genera un gran profit per a les famílies, per a les persones que formen part de les famílies, i també per a la societat. No és tracta només d’ensenyar-los sinó també de treballar-los, de tractar-los arxivísticament amb criteris tècnics i de crear continguts culturals a partir d’ells.

El tractament arxivístic permet saber a cop d’ull quina mena de documentació és, quin valor cultural i econòmic te, quina classificació donar-li… Aquest és el primer pas per la conservació dels arxius, que pateixen gran risc de dispersió o desparició cada volta que mor l’avi que el guardava.

L’estudi dels continguts permet elaborar una història, novel.la, biografia…, en format web, llibre, curtmetratge…, de manera que els papers familiars parlen,  fent de pont entre les generacions passades i el present. Hi ha persones més receptives que altres a establir relació amb el passat familiar, però les que ho fan en treuen gran profit pel seu autoconeixement, estabilitat emocional i capacitat de resoldre conflictes.

ENAF ha aconseguit un primer pas molt important: treure els arxius de l’armari i donar-los valor. Ara cal treballar més i més per aconseguir que es difongui també la necessitat de treballar aquests fons d’arxiu tan valuosos.