La dona en els arxius familiars

Ah, quina ràbia em fa constatar la discriminació social que traspuen els fons familiars!

El pobre no fa papers: no té res i per tant no te res que demostrar. Normalment un fons es forma a partir de la transcendència pública d’un fet, del qual se’n deriven drets i per tant en queda constància documental: un contracte, un títol, una professió… La classe mitjana majoritàriament pobra poc havia de fer constar.

Per la mateixa raó  no hi ha papers de l’àmbit domèstic: com a molt alguna carta o anotacions aïllades. Aquesta és la raó de la doble invisibilitat de la dóna: excepte si és rica, és absent. Si ella treballava, cosia, pintava, cantava, cuinava de meravella, feia poemes, sabia idiomes, vestia be, llegia molt, havia viatjat o dominava la professió del marit… de tot això no en queda constància documental. L’absència de referència a la dona vol dir que no va fer res de transcendent? només vol dir que es va dedicar a la seva llar, al seus fills, al seu marit… tot dintre de l’àmbit domèstic.

Durant el segle XIX es va produir l’ascens social i econòmic de moltes famílies que, afortunadament, sí van deixar en els arxius algun rastre de les dones, sigui pels seus bens econòmics, sigui per la seva producció cultural i molt rarament professional. En canvi la dona treballadora va continuar en la invisibilitat.

Es pot intervenir per pal·liar aquests silencis. Primer, estudiar les figures femenines de les famílies sempre que hi hagi una mínima base documental en l’arxiu familiar. Segon, establir l’arbre genealògic per via femenina, que pot reflectir com la cultura de la vida la transmet la dona de mares a filles. Tercer, traçar la història familiar, encara que no sigui una família menestral o benestant, a partir del rastre vital i econòmic dels subjectes en els arxius públics o privats parroquials.

Vaig rebre un encàrrec d’aprofundir en els antecedents d’una família catalana que havia passat dos generacions a l’estranger. A part de trobar tres generacions més (amb els detalls del lloc on vivien, l’ofici que tenien i fins i tot el seu posicionament en la guerra de 1836)  vam redescobrir una figura femenina, una besàvia, que de joveneta va ser pionera dels esports a Catalunya a inicis del XX: decidida, tenaç, campiona. Després es va casar i safiní…però veieu com de maca pot ser la recerca a partir dels arxius familiars?

Un altra cas és la dona de la foto que encapçala aquesta entrada. El seu marit va escriure a final del XIX un llibret sobre agricultura que es va vendre molt be per tot Espanya, ja que tot i ser divulgatiu aportava nous coneixements molt útils… Dons a l’arxiu familiar s’ha pogut comprovar que va fer servir articles i llibres italians i alemanys…que li traduïa la seva dona! Quin nivell d’estudis devia tenir ella? Impressionant.

I us poso un exemple personal. Vaig fer el meu arbre genealògic per via femenina: la meva mare, la seva mare, la seva mare, la seva mare…Vaig pensant: receptes de cuina, manera d’educar, de guardar la roba, dites populars, historietes familiars, criteris, manies… Arribo a una rebesàvia del XVIII de la que no sé el nom però sí del seu marit …i resulta que d’aquest matrimoni conservo una marededéu amb indulgències concedides el 1854. Dons m’encanta: dic una avemaria amb indulgència en el seu honor i llavors ella surt de l’etern anonimat de dona amb el somriure de qui ha trobat un sentit.

Anuncis