L’aportació dels historiadors als arxius familiars

Cal reconèixer, a desgrat, que els estudis teòrics sobre els fons familiars sovint han estat protagonitzats per historiadors, que hi troben una molt important font d’estudi. I que els arxivers, salvant molt honorables excepcions, s’han dedicat amb timidesa a teoritzar aquest tema.

Ja vaig explicar les iniciatives de diverses universitats catalanes en l’estudi i catalogació dels arxius familiars. És en l’àmbit peninsular on hi ha hagut les més importants iniciatives acadèmiques dedicades a l’estudi dels arxius familiars.

La Casa Velázquez de Madrid, o École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques, va endegar entre 2013 i 2015 el programa ARCHIFAM sobre la gènesi dels arxius familiars, amb el títol Los archivos de familia en la Península Ibérica (siglos XIII-XVII). Es proposava estudiar el fenómeno de la construcción de los archivos (…), poner de relieve los complejos lazos entre dichos archivos y las familias que los originan (…) para intentar determinar el papel que jugaron los archivos familiares en la construcción de la historia, la identidad y la memoria de dichas familias. El punt de vista era interessant, antropològic: no tant fer la història de l’arxiu o de la família, que era l’òptica tradicional dels historiadors, sinó entendre el perquè i com es formen els arxius familiars, que és l’òptica dels arxivers.

Dins d’aquest programa l’any 2013 la Casa Velázquez va organitzar el seminari Los archivos de familia. Formas, historias y sentido de una génesis (siglos XIV-XVII). A Vitòria l’abril 2014 es va realitzar el col.loqui Archivos de familia. Grupos sociales, dominación y construcción de la memoria (siglos XII-XVI). A casa nostra al març de 2015 la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i, ara sí, l’Arxiu Històric de Girona, va organitzar les Jornades d’Estudi Internacionals Escriptures familiars: patrimoni i documentació

Com a resultat i colofó del projecte, la Casa Velázquez va instituir el 2015 un taller doctoral sobre el archivo en sí mismo: ¿cuándo, cómo y por qué las familias han decidido conservar, clasificar y organizar los documentos que se han convertido en archivos?

Per altra banda l’Instituto de Estudos Medievais de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Nova de Lisboa va crear el 2008 un doctorat sobre Arxivística històrica. El 2009 va organitzar un workshop i conferències sobre arxius de família, i el 2010 les jornades Salvaguarda e valorização dos arquivos de família. Aspectos legais, económicos e organizativos, i finalment el col.loqui internacional Arquivos de família, séculos XIII-XIX: que presente, que futuro?, l’octubre de 2010 (publicat el 2012).

En una segona etapa va participar en el projecte ARCHIFAM de Casa Velázquez, amb estudis sobre els arxius familiars als segles XIII-XIV (2013-2015) i el projecte INVENTARQ que pretén inventariar els fons familiars portuguesos del segle XV al XX (2014-2015).

Com a resultat de les iniciatives portugueses, destaco dos fites importants que ha assolit la historiadora Maria de Lurdes Rosa: la creació del portal ARQFAM dedicat als arxius familiars, i el llibre Arquivos de familia. Memorias habitadas, de que pretén ser un manual assequible dirigit als propietaris dels fons d’arxiu familiars.

Base de dades de fons familiars a les facultats d’Història

oCelebro la bona iniciativa d’un grup de recerca de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, que des de 2011 realitza el projecte Arquibanc per descriure amb criteris arxivístics i digitalitzar els fons patrimonials (incloent els familiars) i els documents solts, amb l’objectiu de conservar-los i difondre’ls. Tenen com a principal objectiu “localitzar, recuperar, organitzar i difondre arxius patrimonials i privats de Catalunya”.

Van organitzar el 1 i 2 de juny de 2011 el  Col·loqui Internacional “Els arxius patrimonials: estat actual i reptes de futur”. Encara que la seva relació amb els arxius és primordialment historiogràfica, també participen de les inquietuds de l’arxivística, ja que pretenen amb aquest col.loqui “fer un balanç de la situació en què es troben aquests arxius i de les actuacions que s’hi estan fent tant des de l’esfera de l’administració com des de la iniciativa privada”.  Aquesta frase, que copio literal, em sona a glòria!

El que trobo més transcendent és que han creat una base de dades amb els documents localitzats, amb l’objectiu de “posar a l’abast dels investigadors els arxius privats i els documents que han estat objecte de la nostra recerca”. Un elogiable esforç de difusió, dins la tendència de les universitats de crear repositoris digitals, que permet exportar el coneixement fora de l’àmbit universitari. Per altra banda és un encert haver seguit les normes professionals NODAC per la descripció dels documents.

Ara be, no han fet gaire difusió de la iniciativa, i l’accés està mediatitzat pels mateixos professors, a qui cal sol.licitar llicència per fer una recerca, i que no contesten a les sol.licituds.

Els responsables d’aquest projecte, són Ignasi Joaquim Baiges Jardí,  Catedràtic professor de Paleografia i de Diplomàtica del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB, Elena Cantarell Barella, Professor associat del mateix departament, Mireia Comas Via, Professor associat del Departament de Biblioteconomia, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. i Daniel Piñol Alabart, Professor titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la URV. Endavant! Desperteu el projecte!

Un altre cas similar és el projecte Memòria Personal de la UAB, una base de dades especialitzada en dietaris personals.