L’aportació dels historiadors als arxius familiars

Cal reconèixer, a desgrat, que els estudis teòrics sobre els fons familiars sovint han estat protagonitzats per historiadors, que hi troben una molt important font d’estudi. I que els arxivers, salvant molt honorables excepcions, s’han dedicat amb timidesa a teoritzar aquest tema.

Ja vaig explicar les iniciatives de diverses universitats catalanes en l’estudi i catalogació dels arxius familiars. És en l’àmbit peninsular on hi ha hagut les més importants iniciatives acadèmiques dedicades a l’estudi dels arxius familiars.

La Casa Velázquez de Madrid, o École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques, va endegar entre 2013 i 2015 el programa ARCHIFAM sobre la gènesi dels arxius familiars, amb el títol Los archivos de familia en la Península Ibérica (siglos XIII-XVII). Es proposava estudiar el fenómeno de la construcción de los archivos (…), poner de relieve los complejos lazos entre dichos archivos y las familias que los originan (…) para intentar determinar el papel que jugaron los archivos familiares en la construcción de la historia, la identidad y la memoria de dichas familias. El punt de vista era interessant, antropològic: no tant fer la història de l’arxiu o de la família, que era l’òptica tradicional dels historiadors, sinó entendre el perquè i com es formen els arxius familiars, que és l’òptica dels arxivers.

Dins d’aquest programa l’any 2013 la Casa Velázquez va organitzar el seminari Los archivos de familia. Formas, historias y sentido de una génesis (siglos XIV-XVII). A Vitòria l’abril 2014 es va realitzar el col.loqui Archivos de familia. Grupos sociales, dominación y construcción de la memoria (siglos XII-XVI). A casa nostra al març de 2015 la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i, ara sí, l’Arxiu Històric de Girona, va organitzar les Jornades d’Estudi Internacionals Escriptures familiars: patrimoni i documentació

Com a resultat i colofó del projecte, la Casa Velázquez va instituir el 2015 un taller doctoral sobre el archivo en sí mismo: ¿cuándo, cómo y por qué las familias han decidido conservar, clasificar y organizar los documentos que se han convertido en archivos?

Per altra banda l’Instituto de Estudos Medievais de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Nova de Lisboa va crear el 2008 un doctorat sobre Arxivística històrica. El 2009 va organitzar un workshop i conferències sobre arxius de família, i el 2010 les jornades Salvaguarda e valorização dos arquivos de família. Aspectos legais, económicos e organizativos, i finalment el col.loqui internacional Arquivos de família, séculos XIII-XIX: que presente, que futuro?, l’octubre de 2010 (publicat el 2012).

En una segona etapa va participar en el projecte ARCHIFAM de Casa Velázquez, amb estudis sobre els arxius familiars als segles XIII-XIV (2013-2015) i el projecte INVENTARQ que pretén inventariar els fons familiars portuguesos del segle XV al XX (2014-2015).

Com a resultat de les iniciatives portugueses, destaco dos fites importants que ha assolit la historiadora Maria de Lurdes Rosa: la creació del portal ARQFAM dedicat als arxius familiars, i el llibre Arquivos de familia. Memorias habitadas, de que pretén ser un manual assequible dirigit als propietaris dels fons d’arxiu familiars.