L’arxiu de la família democràtica

Un nou tipus d’arxiu familiar emergeix des de la segona meitat del segle XIX gràcies a la fi de la monarquia absoluta del Borbons i la progressiva (amb regressions) implantació de la democràcia a Espanya.

No es tracta d’arxius de famílies nobles que necessiten acreditar els seus títols, ni d’arxius senyorials de famílies que exercien un domini sobre la gent de les seves terres, ni d’arxius patrimonials de famílies lligades durant segles a una casa o possessió. Diversos fets històrics han portat a l’aparició d’un nou model d’arxiu familiar, que en direm “contemporani” o “democràtic”.

Per una banda la desaparició dels drets senyorials va acabar poc a poc amb la paperassa produïda pels administradors de les rendes dels senyors. Les desamortitzacions dels bens eclesiàstics van permetre accedir a la propietat a noves famílies amb capacitat econòmica, la incipient burgesia. La lenta pèrdua de poder de l’elit nobiliària va permetre l’ascens social i econòmic d’individus basats no en la noblesa de sang sinó en la seva vàlua personal. La desaparició progressiva del costum d’establir un sol hereu ha causat el fraccionament i repartició del patrimoni familiar, sovint fins a la seva desaparició.

Són famílies de recent ascensió social i econòmica que ultrapassen la tradició rebuda i assoleixen noves professions; gràcies aquesta activitat individual es genera un patrimoni econòmic pot ser important, que en tot cas serà repartit en tres o quatre generacions entre els descendents; però sobretot es genera un patrimoni intel·lectual que no es disgrega sinó que creix en ser repartit.

El patrimoni intangible que s’ha format amb les generacions (intel·lectual, cultural, polític, de valors) és el punt de trobada amb parents llunyans, la unitat a partir de la que la família es diversifica. I és el punt de referència en la recerca i construcció de la identitat individual dels descendents, perquè la família és el marc social primari on l’individu es construeix a sí mateix.

Els papers familiars són els transmissors d’aquest patrimoni intangible. Testimonia biografies individuals, l’accés a noves professions, la compra i venda de possessions, la creació d’empreses comercials, industrials o agrícoles, les relacions familiars i socials, la cultura intel·lectual i política acumulada… Tot en el seu context històric únic.

Diguem-ho ben fort: la conservació de l’arxiu, per a aquestes famílies contemporànies que no es basen en un títol, una casa pairal o un negoci familiar, és una qüestió de supervivència com a família. Prou eliminacions, expurgacions, reparticions i vendes d’aquests tresors familiars. Cerquem maneres de conservar-los i fer aflorar el seu valor i utilitat.

Pagesos al XVII, menestrals al XVIII, burgesos al XIX, gent de casa bona al XX… quina etiqueta rebran al XXI aquestes famílies? Tan de bo la de pont entre la tradició i la innovació, portadors de cultura i valors. Amb un arxiu ben conservat i tractat això és possible.

Anuncis